(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)
Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.
Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)
Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.
Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.
Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 19 novembre 1866 – Royan, França, 24 maig 1948)
Poeta i gramàtic. Fou partidari d’adoptar, com a llengua literària, el català del Principat.
Publicà poemes i treballs a “La Revue Catalane” i és autor de les obres Fables de la Fontaine traduites en vers catalans (1909), amb un estudi sobre l’ortografia catalana, i La Mare-Terra (1913), llibre de poemes de to popular i ambient rural.
També publicà Études critiques sur les chansons catalanes (1911-12) i Les voyelles o et u en catalan (1912).
(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)
Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.
Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
(Agramunt, Urgell, 1829 – Catalunya, 1866)
Escriptor. Escriví en castellà algunes obres de teatre.
Dades dels Països Catalans 