(País Valencià, 1795 – 1857)
Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.
(País Valencià, 1795 – 1857)
Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.
(Maó, Menorca, 1787 – 1857)
Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.
(València, 25 desembre 1857 – 23 febrer 1921)
Autor teatral. Fill d’Eduard Escalante i Mateu.
Autor de sainets segons l’estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l’estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics Salvador Giner (El roder) i Vicent Peydró i Díez (Plors i alegries, 1917).
(València, 1857 – 1858)
Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.
Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.
Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.
(València, 1857 – Argentina, 1896)
Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.
(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )
Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.
Publicà algunes poesies i narracions originals.
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)
Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).
Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.
També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)
Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).
Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.
(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)
Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.
Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.