Arxiu d'etiquetes: 1857

Faci, Antoni

(País Valencià, 1795 – 1857)

Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.

Fàbregues, Joan

(Maó, Menorca, 1787 – 1857)

Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

Escalante i Feo, Eduard

(València, 25 desembre 1857 – 23 febrer 1921)

Autor teatral. Fill d’Eduard Escalante i Mateu.

Autor de sainets segons l’estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l’estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics Salvador Giner (El roder) i Vicent Peydró i Díez (Plors i alegries, 1917).

Eco del Turia, El

(València, 1857 – 1858)

Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.

Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.

Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.

Capuz, Jacint

(València, 1857 – Argentina, 1896)

Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.

Cànovas i Martínez, Lluís

(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )

Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.

Publicà algunes poesies i narracions originals.

Blasco i Medina, Francesc Xavier

(València, 1857 – juny 1925)

Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.

És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.

Bertran de Lis i Thomas, Vicent

(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)

Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).

Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.

També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.

Barceló i Gayà, Francesc

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)

Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).

Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.

Balcells i de Suelves, Antoni

(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)

Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.

Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.