(Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)
Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar.
Guanyà la càtedra d’anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona.
És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)
Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.
El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.
En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.
(Barcelona, 17 setembre 1856 – 21 abril 1927)
Escriptor, conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a “La Campana de Gràcia” i a “L’Esquella de la Torratxa”.
Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L’amor és cego i d’altres.
Publicà una Guia còmica de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900).
(Balaguer, Noguera, 26 gener 1775 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856)
Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840).
Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).
(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)
Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.
Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).
Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896) Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)
Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).
Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 maig 1856 – Barcelona, 17 novembre 1909)
Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós.
Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol.
Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911).
(Barcelona, 30 agost 1856 – 23 novembre 1929)
Escriptor i metge. Sota el pseudònim de Menut i l’epígraf de Menudalla publicà una secció fixa al diari “El Poble Català”.
(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)
Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.
Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.
És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.
Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.
Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.
(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)
Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.
El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.
Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.
Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.
També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.
Dades dels Països Catalans 