Arxiu d'etiquetes: 1850

Bartrina i d’Aixemús, Joaquim Maria

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 26 abril 1850 – Barcelona, 3 abril 1880)

Poeta i prosista. Germà de Francesc. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l’intimisme i l’anàlisi crítica.

Tot i morir jove, les seves inquietuds el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l’època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin.

El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d’un dels socis més destacats.

Barata i Matas, Antoni

Deixa un comentari

(Matadepera, Vallès Occidental, 21 febrer 1772 – Barcelona, 4 febrer 1850)

Advocat i polític. Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Lleida (1808).

Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès.

Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22).

El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l’ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d’Amics del País, la qual fou constituïda poc després.

Badia, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)

Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.

Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.

Armet i Soler, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)

Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).

És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.

Arabia i Solanas, Ramon

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)

Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).

Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.

Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.

Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.

Antorcha, La

1 Resposta

(Barcelona, 1848 – 1850)

Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.

Tingué una intenció reformista moderada en molts d’aspectes, des dels socials fins als ortogràfics.

Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.

Amat i Bonifaz, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)

Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.

Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.

És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.

Aleix i Batlle, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – 1 març 1850)

Compositor i organista. Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí.

D’entre la seva producció destaquen La Passió de Jesucrist (oratori), quatre misses i La presentació de Nostre Senyor (drama sacre).

Aldavert i Martorell, Pere

2 Respostes

(Barcelona, 12 setembre 1850 – 5 desembre 1932)

Periodista i polític. Col·laborador i amic d’Àngel Guimerà. Amb ell intervingué en la fundació del grup La Jove Catalunya. Va pertànyer al grup fundador de “La Gramalla” (1870), del qual fou president.

Va ésser director durant quatre anys de la revista “La Renaixença” (1871), convertida en diari posteriorment (1881).

President de la Lliga de Catalunya, va intervenir a l’Assemblea de Manresa (1892) i es destacà dins la Unió Catalanista.

Publicà diversos volums de versos i prosa, en alguns dels quals descriu records de la seva joventut; entre ells destaquen Feina nova, feina vella (1906), Encara som de moda (1907) i Per fer la dotzena (1908).

Darrerament va fundar “Nos ab Nos” (1911-12), revista setmanal, redactada tota per ell.

Monner i Bassas, Anna

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1850 – Barcelona, 2 abril 1914)

Actriu teatral. Filla de l’actor Agustí Monner. Dedicada al teatre per pressió familiar, al cap de molt en sentí la vocació. Començà la vida d’actriu a dotze anys, al teatre Tirso de Molina, assolí èxits amb la companyia Tutau–Mena, en 1879-90 i el 1890 entrà a la companyia del Teatre Català del Romea.

Participà en l’estrena de La festa del blat (1896) i Mossèn Janot (1898), de Guimerà, El pati blau (1902), de Rusiñol, i Els vells (1903), d’I. Iglesias.

El 1870 es casà amb l’actor Enric Antiga. L’any 1903, afectada de paràlisi, es retirà.