(València, 2 març 1841)
Títol d’un dels números de la segona època d’“El Mole” (periòdic satíric), per tal d’evitar la censura.
(Almàssera, Horta, 16 febrer 1841 – Madrid, 6 novembre 1890)
Pintor. D’origen humil -conegut popularment com el Femateret-, fou ajudant de dibuix lineal de l’Acadèmia de Sant Carles (1885).
Pintor irregular, d’una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat; hom en destaca La conquesta de València (premiada a l’Exposició Regional del 1867).
Conreà la pintura mural.
(Prada, Conflent, 1778 – 1841)
Farmacèutic i botànic. Les seves noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals.
Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l’Euphorbia.
Fou el descobridor de l’Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms.
(València, 1841 – )
Organisme d’assistència social dependent de la diputació provincial de València.
Malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del segle XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l’antic convent de la Corona, refet per l’arquitecte Joaquim M. Belda.
Actualment és un centre cultural on hi ha diverses institucions culturals de la diputació.
(València, 8 desembre 1818 – Madrid, 9 novembre 1841)
Militar. Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità. El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid.
Fou fet presoner i afusellat.
(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)
Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.
Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).
(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)
Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.
Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1841 – 17 juny 1848)
Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol.
Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)
Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.
Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.