(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)
Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.
Conreà una poesia sentimental i ingènua.
(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)
Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
(Ronda, Andalusia, 1839 – Madrid, 1915)
Pedagog i escriptor. Germà d’Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada.
Fou l’ànima de la Institución Libre de Enseñanza.
(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.
Escriví algunes obres religioses.
(Girona, 1839 – Madrid, 1910)
Escriptor. Practicà molt el periodisme.
Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.
(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)
Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.
En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.
Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Madrid, 1 juny 1839 – 14 maig 1844)
Periòdic de la tarda, en castellà. En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau.
Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero.
Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors.
Dades dels Països Catalans 