Arxiu d'etiquetes: 1821

Miró i Manent, Ignasi Ramon

(Barcelona, 1821 – 1892)

Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars.

Cofundador, amb Carles Carreras i d’altres, de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l’Escuela Normal Femenina (1860).

Fundador i director de la revista “La Antorcha Manresana” (1857-60), director del “Monitor de Primera Enseñanza” i de la “Biblioteca económica de primera enseñanza”.

El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista.

De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874).

Marsillach i Parera, Joan

(Barcelona, 22 març 1821 – 29 febrer 1896)

Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l’hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l’Institut Català de Vacunació.

Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs “El Relámpago Médico” (1860) i “El Relámpago Farmacéutico” (1873).

Fou el pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart.

Lamarca i Quintana, Agapit

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, 26 maig 1821 – Barcelona, 31 gener 1897)

Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre.

L’obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.

Isern i Batlló, Joan

Deixa un comentari

(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)

Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.

El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.

És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.

Garcia-Parreño i Lozano, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)

Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.

En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.

Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).

Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria  (València, 1864 – Barcelona, 1922).

Freixa i Clariana, Francesc

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 17 novembre 1821 – Barcelona, 30 desembre 1876)

Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements).

Folch i Costa, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 1755 – 1821)

Escultor i pedagog. Germà de Josep Antoni. De tendència neoclàssica. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Francesc Tremulles i amplià estudis a Madrid i Roma (1773-80).

Director de les escoles de belles arts de Granada, en la seu d’aquesta diòcesi realitzà el sepulcre del bisbe Moscoso.

El 1805 passà a ésser director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a la qual renuncià per no haver de jurar davant el govern napoleònic, i passà a Mallorca, on treballà a la cartoixa de Valldemossa.

A la tornada de Ferran VII de Borbó, fou restituït en la direcció de l’Escola de Llotja, i col·laborà, amb altres artistes, en l’altar major de l’antiga església del Carme, a Barcelona. Féu nombroses escultures de tema històric i mitològic.

Fou el pare del metge Francesc de Paula Folch i Amich.

Fochs, Joan Guerau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, 1821)

Matemàtic i eclesiàstic. Era canonge del capítol barceloní.

Fou catedràtic de cosmografia de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Hi presentà els treballs Nuevo método de resolver ecuaciones numéricas (1808) i Memorias sobre un nuevo método de explicar álgebra (1821).

Ferrer i de Manresa, Melcior de

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)

Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.

Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

Ferrer, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.