Arxiu d'etiquetes: 1815

Bocabella i Verdaguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)

Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.

Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.

Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.

Benessat i Bayés, Felip

Deixa un comentari

(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)

Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.

L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.

Bacardí i de Janer, Alexandre de

2 Respostes

(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)

Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.

Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.

Cerdà i Sunyer, Ildefons

13 Respostes

(el Cerdà de la Garga, Centelles, Osona, 23 desembre 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 agost 1876)

Enginyer, urbanista i polític. Estudià llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia establert la seva família. Posteriorment estudià matemàtiques i arquitectura a Barcelona. L’any 1835 es traslladà a Madrid, on estudià a l’escola d’enginyers de camins al mateix temps que iniciava la seva carrera política. Allistat en la Milícia Nacional, arribà a ésser tinent d’un companyia de granaders, i com a enginyer de l’estat fou destinat successivament a les províncies de Terol, Tarragona, Girona i Barcelona.

L’any 1848 demanà la baixa i s’establí definitivament a Barcelona, on es relacionà amb els nuclis del socialisme utòpic. Membre del partit progressista, fou diputat a corts (1850) i comandant de batalló de la Milícia Nacional (1854-56). Posteriorment entrà en el federalisme i fou vicepresident de la diputació de Barcelona (1873-74).

Des del punt de vista urbanístic, la seva aportació fonamental fou el pla Cerdà d’urbanització de tot el pla de Barcelona, el qual només es portà en part a la pràctica, mantenint tanmateix, i encara en l’actualitat, una ordenació per illes que el qualifica com un dels projectes urbanístics més moderns.

Una altra aportació important de Cerdà en aquest camp fou la Teoría general de la urbanización y ensanche de Barcelona (Madrid, 1867), obra que es publicà sota el patrocini del govern espanyol. Consta de dos volums; el primer d’ells és un estudi detallat dels diferents tipus d’assentaments que l’home ha efectuat al llarg de la història; en el segon, Cerdà realitzà una monografia sobre la classe obrera de Barcelona amb dades estadístiques de gran interès. L’autor tenia projectat un tercer volum, en el qual es proposava d’ajustar les seves teories al cas concret de Barcelona.