(Palma de Mallorca, 1811 – 1813)
Diari polític liberal, en castellà.
Publicat per Antoni Brusi, a semblança del “Diario de Barcelona”.
Diario de Palma -1811/13-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1813
Diari de Buja
(Palma de Mallorca, 23 agost 1812 – 30 abril 1813)
Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular.
En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l’apologia, s’erigí en defensor de l’absolutisme a les Illes.
Despuig i Dameto, Joan
(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)
Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.
Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.
Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:
Joan Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1776 – 1853) Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.
Maria Lluïsa Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1777 – 1867) Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.
Despuig i Dameto, Antoni
(Palma de Mallorca, 30 març 1745 – Lucca, Toscana, Itàlia, 2 maig 1813)
Eclesiàstic i cardenal. Fill de Ramon Despuig i Cotoner, i germà de Joan. Estudià filosofia i lleis a l’Estudi General de Mallorca i fou canonge de la seu de Palma. Col·laborà en la formació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).
Fou bisbe d’Oriola i arquebisbe de València i de Sevilla. Implicat, juntament amb l’inquisidor Lorenzana, en una conspiració contra Godoy, el govern espanyol l’envià a Roma, on el papa Pius VII el nomenà patriarca d’Antioquia (1799).
L’any 1803 fou nomenat cardenal, i quan Pius VII fou traslladat a França per Napoleó el seguí, fins que el 1813, malalt, es traslladà a Lucca.
A Mallorca fundà una escola de dibuix, una magnífica biblioteca i un museu (proveït principalment amb estàtues i relleus procedents de les excavacions de Ricci, a Itàlia), que instal·là a la seva finca de Raixa.
Va fer gravar el millor mapa de l’illa de la seva època, fet pel geògraf Julià Ballester i gravat per Josep Montaner i Moner.
Company i Soler, Joaquim
(Penàguila, Alcoià, 3 gener 1732 – València, 13 febrer 1813)
Eclesiàstic. Ingressà en l’orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1797-1800) i de València (1800-13).
Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l’assetjament del general Suchet (novembre 1811).
Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius.
Chaix i Isniel, Esteve
(Xàtiva, Costera, 1759 – Madrid, 1813)
Poeta i científic. Germà de Josep. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià.
Català i Sitges, Francesc
(Maó, Menorca, 27 desembre 1748 – Manila, Filipines, 25 desembre 1813)
Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas.
Castalla, segon combat de -1813-
(Castalla, Alcoià, 13 abril 1813)
Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Whittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Francisco J. de Elío a Villena i de Murray al port de Biar.
Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s’hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l’evacuació francesa del País Valencià (5 juny 1813).
Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Josep
(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)
Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.
Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).
Boix i Ricarte, Vicent
(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)
Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.
Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.
Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.
Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.
Dades dels Països Catalans 