Arxiu d'etiquetes: 1810

Bover i de Rosselló, Joaquim Maria

6 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 20 març 1810 – Palma de Mallorca, 1 abril 1865)

Polígraf, escriptor i erudit. Fill del jurista Joan Bover i Terrassa. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca.

Fundador de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears.

Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d’un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d’una Biblioteca de escritores baleares (1868).

Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal.

Baix Guadalaviar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Departament amb capital a València, creat el 1810 per Napoleó. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.

En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I Bonaparte el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València.

Amorós i Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1735 – 20 abril 1810)

Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d’elles conservada a la Miscel·lània Pascual.

L’obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d’altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense.

Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual.

Almela i Llonet, Joan Antoni

1 Resposta

(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)

Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.

D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.

Alcover, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1810 – 1834)

Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832).

Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas).

Maluquer i Aytés, Salvador

2 Respostes

(Enviny, Pallars Sobirà, 1810 – 1887)

Advocat i polític. Pare de Joan Maluquer i Viladot, el qual introduí en la política.

Exercí càrrecs públics en èpoques difícils: alcalde de Barcelona (1868) i president de la diputació (1872).

Font i Bajons, Marià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Lleida, 1810)

Religiós trinitari. Mort en entrar les tropes franceses a Lleida.

És autor d’unes Conferencias morales en dos volums.

Ferreras i Llorens, Josep Oriol

Deixa un comentari

(Barcelona, 1810 – 1879)

Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.

Dalmau i Faura, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)

Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.

El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.

Cotoner i Chacón, Ferran

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).

Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.

Fou el primer marquès de la Sénia.

Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.