(Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 15 juliol 1861)
Intèrpret de figle i compositor. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat.
Clariana i Alguer, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1810
Bosc, Damià
(Vilafant, Alt Empordà, segle XVIII – Llorà, Gironès, 1810)
(dit “el Ferrer“) Cap d’una partida de brivalles que actuà a la Garrotxa durant la Guerra del Francès i morí en un combat contra els “almogàvers” empordanesos comandats per Narcís Gay.
Bisbal, comtat de la
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O’Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano.
Avilés y del Fierro, Gabriel de
(Vic, Osona, 24 març 1735 – Valparaíso, Xile, 19 setembre 1810)
Militar i funcionari de les Índies. Tercer marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide. Anà aviat a Amèrica com a tinent coronel de dragons (1769). Prengué part en les operacions repressives contra l’aixecament de Tupaj Amaru (1780-81). Arribà a governador de Xile (1796), i a virrei del Río de la Plata (1799) i del Perú (1801).
El seu germà fou José Miguel de Avilés y del Fierro (Vic, Osona, 1730 – Sevilla, Andalusia, 1784) Militar i heraldista. Segon marquès d’Avilès, Conquerí Maó en 1782. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d’or, que no arribaren a destí fins al 1850.
Ascacíbar i de Villota, Celedoni
(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
Arnau i Díaz, Francesc
(Barcelona, 1810 – 1863)
Pintor. Fou pensionat a Roma.
Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Altés, Ramon
(Tarragona, 1810 – Catalunya, 1864)
Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II de Borbó.
Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.
Mach i Escriu, Josep
(Barcelona, 3 maig 1810 – Saragossa, Aragó, 1855)
Escriptor religiós i jesuïta (1825). Residí uns quants anys a Bèlgica (1835-49) i a Filipines.
Autor d’obres de pietat copiosament reeditades a Espanya i a Filipines: Mina riquíssima de gràcies e indulgències… (1852), Áncora de salvación (1854), Ramillete espiritual (1879), Tesoro del sacerdote (1861).
Llonch i Mates, Feliu
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)
Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.
Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell.
El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.
Llampilles, Francesc Xavier
(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)
(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà) Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.
Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.
Dades dels Països Catalans 