Arxiu d'etiquetes: 1808

Diario Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juny 1808 – 31 desembre 1814)

Periòdic. Publicat sota els auspicis de la Junta Patriòtica. Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastià Hernández i Morejon per tal d’informar sobre els esdeveniments de la Guerra del Francès. El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca”.

El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics.

Amb l’aparició de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812) es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat.

Diario Napoleónico

Deixa un comentari

(València, 1808)

Diari. De poca durada, imprès als tallers del “Diario de Valencia”.

De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Josep I Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular.

Dempere, Joaquim

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, segle XVIII – País Valencià, 1808)

Religiós jerònim. Fou general de l’orde i autor d’un tractat sobre el culte pasqual.

Crit del Palleter, el -1808-

3 Respostes

(València, 23 maig 1808)

Moviment popular, que rebutjà les abdicacions de Ferran VII de Borbó i Carles IV de Borbó a Baiona i que representà l’inici de la guerra dels Francès al País Valencià.

Començà amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la Ciutadella i al palau reial; foren presos uns carros de monedes destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar.

El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’allistament general.

Fou aleshores que el palleter Vicent Domènec, amb una bandera feta amb una canya i la seva faixa vermella, es dirigí al mercat, on, enfilat en una cadira, estripà paper segellat amb l’efígie de Murat tot dient: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleon; viva Ferran VII i muiren els traïdors!”, crit que ha esdevingut símbol del moviment.

El dia 24, descobertes les cartes de les autoritats a Madrid, hi hagué una altra manifestació, controlada pel militar González Moreno, l’advocat Manuel Cortès i els germans Bertran de Lis, els quals, amb Joan Rico, obtingueren permís per escorcollar la Ciutadella, però foren agafats per la multitud. González Moreno fou nomenat comandant del poble sobirà.

El dia 25, les autoritats, després de parlamentar amb Joan Rico i Manuel Cortès com a representants populars, acceptaren la constitució de la Junta Suprema de Govern del Regne de València.

Costa, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)

Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.

El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.

Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.

En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.

Colomes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)

Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).

Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).

Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Bonilla i Martínez, Josep Maria

5 Respostes

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Arquers i Jover, Agustí d’

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 30 abril 1734 – València, 14 juny 1808)

Mercenari del convent d’Elx (1749). El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general.

Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. Dedicà també alguns estudis a la història de l’art.

Alfonso -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Alfonso  (València, 1848 – País Valencià, segle XX)  Autor dramàtic i periodista.

Francesc Alfonso  (València, 1908 – ? )  Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.

Joaquim Alfonso  (València, 1808 – Madrid, 1860)  Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.

Lluís Alfonso  (Palma de Mallorca, 1845 – 1892)  Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.