(València, 1723 – 1794)
Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents.
És autor de moltes obres de text escolar i d’altres sobre pràctica mercantil.
(València, 1723 – 1794)
Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents.
És autor de moltes obres de text escolar i d’altres sobre pràctica mercantil.
(Perpinyà, 1744 – París, França, 19 juny 1794)
Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792).
Secundà Francesc Xavier Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller.
El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.
(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)
Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.
Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(València, 1790/94 – País Valencià ?, segle XIX)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles; passà a Madrid i després (1822-23) a Itàlia. Treballà a Roma i a Nàpols.
La seva especialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions.
(Tarragona, 1794 – 1874)
Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.
Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.
Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.
(Darnius, Alt Empordà, del setembre al novembre 1794)
Conjunt d’accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran.
Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d’acció a les altures de Mont-roig.
Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.
(Catalunya, segle XVIII – 1794)
Escriptor. Magí Pers i Ramona, que publicà el 1857 una nova edició del sonet anònim Presa de Bellaguarda, escrit el 1793 i considerat una mostra important de poesia prerenaixentista, l’atribuí a Massip.
Els arguments donats per Pers a favor d’aquesta atribució no resulten, en tot cas, gens concloents.
(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)
(Lluís Bassols i Bastons) Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.
Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.
Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.
Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.
Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.
Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.
(Sant Martí de Maldà, Urgell, 25 gener 1729 – Tarragona, 16 novembre 1794)
Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions.
Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc.
Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d’un diccionari d’autors catalans.
Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.