Arxiu d'etiquetes: 1794

Dagobert de Fontenille, Luc

6 Respostes

(La Chapelle, França, 8 març 1736 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 18 abril 1794)

Militar. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80.

Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya.

Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat.

Dugommier li tornà a confiar (gener 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà un pla a Carnot d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, que fou aprovat.

Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins al 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.

Comerford, Josefina

Deixa un comentari

(Ceuta, 1794 – Sevilla, Andalusia, 3 abril 1866)

Conspiradora absolutista. Companya d’Antonio Marañón El Trapense.

Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27).

Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla.

La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d’Agustí de Letamendi.

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de

5 Respostes

(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)

Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).

Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.

Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).

Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.

Balart i Granada, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1794 – Barcelona, 7 febrer 1876)

Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d’Espanya.

Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.