Arxiu d'etiquetes: 1794

Fages i Beleta, Pere

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1734 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 desembre 1794)

Militar. Possiblement estudià a Cervera.

Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l’expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra.

Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Juniper Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l’expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments.

Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l’església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions.

L’any 1791 es retirà a viure a Mèxic.

Esteve i Grimau, Pau

1 Resposta

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1794)

Músic i compositor. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclusivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna.

Impulsà la tonadilla escènica i n’escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l’italianisme que dominava les escenes hispàniques.

Fou empresonat dues vegades pel fet d’haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790.

Dugommier, general

5 Respostes

(Basse-Terre, Guadalupe, França, 1 agost 1738 – Mont-roig, Alt Empordà, 18 novembre 1794)

(Jacques-François Coquille)  Militar. Pel gener de 1794, durant la Guerra Gran, fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793.

Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar: el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al Voló (Rosselló), fet que li comportà la recuperació d’una gran part del territori. Presentà (12 maig) un pla d’annexió de Catalunya a França.

Conquerí el fort de Sant Elm (on fou ferit), Cotlliure i Portvendres i concentrà les forces (20.000 homes) en el setge del fort de Bellaguarda, que es rendí el 18 de setembre. Mentrestant, la divisió de la Cerdanya havia ocupat Ripoll, Sant Llorenç de la Muga i Camprodon.

L’atac previst al Principat no s’inicià fins al novembre: les tropes franceses, amb l’avantguarda acantonada al castell de Mont-roig, atacaren les fortificacions que el comte de La Unión havia bastit per protegir Figueres.

En l’acció moriren Dugommier i el comte de La Unión, i al cap de pocs dies capitulava Figueres. Fins el 1826 estigué enterrat a la plaça de la República de Perpinyà, juntament amb el general Dagobert.

Dagobert de Fontenille, Luc

5 Respostes

(La Chapelle, França, 8 març 1736 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 18 abril 1794)

Militar. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80.

Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya.

Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat.

Dugommier li tornà a confiar (gener 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà un pla a Carnot d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, que fou aprovat.

Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins al 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.

Comerford, Josefina

Deixa un comentari

(Ceuta, 1794 – Sevilla, Andalusia, 3 abril 1866)

Conspiradora absolutista. Companya d’Antonio Marañón El Trapense.

Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27).

Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla.

La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d’Agustí de Letamendi.

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de

4 Respostes

(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)

Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).

Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.

Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).

Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.

Balart i Granada, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1794 – Barcelona, 7 febrer 1876)

Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d’Espanya.

Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.