Arxiu d'etiquetes: 1780

Balle i Milans del Bosc, Joan de

1 Resposta

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Ascó, comanda d’

5 Respostes

(Catalunya, 1197 – 1780)

Antiga comanda de l’orde del Temple. Tenia com a centre el castell d’Ascó.

Els templers reberen l’any 1153 del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona béns a Ascó. El rei Alfons I el Cast els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167 i per fi Pere I el Catòlic els cedí tots els drets que tenia al dit lloc l’any 1210.

La comanda era ja organitzada l’any 1197. La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó.

Dissolt l’orde del Temple (1312), Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta.

Tingué comanador titular fins al 1780.

Altés i Casals, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, 1780 – Marsella, França, 27 octubre 1838)

Dramaturg, poeta i periodista. D’expressió castellana, utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.

Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al Teatre de la Santa Creu.

Escriví en el “Diario de Barcelona” i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad”.

El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.

El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda.

El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.

Alòs i de Rius, Antoni d’

8 Respostes

(Moià, Moianès, 16 març 1693 – Barcelona, 4 agost 1780)

Militar. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà de Josep Francesc. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l’exèrcit de Felip V de Borbó durant tota la guerra de Successió.

Rebé el títol de marquès d’Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80).

Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios… (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió.

Fou el pare de Josep i de Joaquim d’Alòs i Bru.