(Barcelona, 1780 – 1846)
Metge. Prestà els seus serveis professionals a l’exèrcit i a la marina. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.
Casacuberta, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1780
Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio
(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)
Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.
Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.
En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.
La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).
Domènec i Sabater, Vicenç
(Barcelona, 1780 – 1841)
Advocat i erudit. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia.
Féu també treballs sobre numismàtica.
Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel
(Barcelona, 1780 – 1854)
Metge i escriptor. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès.
Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).
Calvet, Ezequiel
(Barcelona, 1780 – 1851)
Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).
En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.
Buxeres i Rosés, Antoni
(Barcelona, 1780 – 1872)
Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.
Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.
Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).
Bretón, Manuel
(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)
Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.
El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.
Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.
Fou capità general de Catalunya (1845).
Borges, Antoni
(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)
Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.
El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.
Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.
Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de
(Barcelona, 2 abril 1703 – Roma, Itàlia, 16 desembre 1780)
Eclesiàstic i escriptor. General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria.
Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775).
Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans.
Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.
Bessières, Georges
(Rosselló ?, 1780 – Molina de Aragón, Aragó, 26 agost 1825)
Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès.
El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista.
Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó).
Morí afusellat pel comte d’Espanya.
Dades dels Països Catalans 