Arxiu d'etiquetes: 1780

Despuig -varis bio-

Arnau Despuig  (Grècia, segle XIV)  Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).

Bartomeu Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.

Berenguer Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.

Berenguer Despuig  (Illes Balears, segle XIV)  Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.

Bernat Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.

Bernat Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451)  Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.

Francesc Despuig  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.

Galceran Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287)  Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.

Guillem Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.

Guillem Despuig  (País Valencià, segle XV)  Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.

Joan Despuig  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780)  Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XV)  Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.

Roger Despuig  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.

Casacuberta, Francesc

(Barcelona, 1780 – 1846)

Metge. Prestà els seus serveis professionals a l’exèrcit i a la marina. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.

Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio

(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)

Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.

Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.

En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.

La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).

Domènec i Sabater, Vicenç

(Barcelona, 1780 – 1841)

Advocat i erudit. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia.

Féu també treballs sobre numismàtica.

Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel

(Barcelona, 1780 – 1854)

Metge i escriptor. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès.

Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).

Calvet, Ezequiel

(Barcelona, 1780 – 1851)

Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).

En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

Buxeres i Rosés, Antoni

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

Bretón, Manuel

(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)

Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.

El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.

Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.

Fou capità general de Catalunya (1845).

Borges, Antoni

(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)

Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.

El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.

Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de

(Barcelona, 2 abril 1703 – Roma, Itàlia, 16 desembre 1780)

Eclesiàstic i escriptor. General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria.

Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775).

Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans.

Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.