(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.
Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.
(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)
Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.
Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.
Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló (Perpinyà, 1784 – 1834) Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.
(València, 1748 – 1780)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia.
És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.
(València, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808)
Gravador. Entre les seves obres cal esmentar el retrat de l’aragonès Ramon de Pignatelli, així com la major part de les làmines i els plans del llibre Descripción de los Canales Imperial de Aragón y Real de Tauste, estampat a Saragossa per Francisco Magallón.
(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)
Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.
De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.
(Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)
Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona.
És autor d’un Tratado de gramática castellana.
(Barcelona, 12 octubre 1780 – Teià, Maresme, 12 octubre 1865)
Metge. Llicenciat per la Universitat de Barcelona (1807), participà a la Guerra del Francès com a facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, fins el 1863.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre’l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
(Barcelona, vers 1780 – 1850)
Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 