Arxiu d'etiquetes: 1777

Wanmarcke de Lummer, Johan

(Holanda, segle XVIII – València, 1777)

Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí.

Tàrrega, Joan

(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)

Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.

La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.

Selma, Francesc

(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)

(o Celma)  Erudit i sacerdot.

És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

Saavedra i Jofré, Antoni de

(València, 1 febrer 1777 – Gènova, Itàlia, 13 febrer 1842)

Polític. Germà de Miquel. El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia. Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia (1823) per Ferran VII de Borbó.

El 1832 fou president del consell de ministres, participà en l’intent de desposseir Isabel II de Borbó de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei.

Garelli i Battifora, Nicolau Maria

(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)

Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.

Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.

Fornés i Gurrea, Manuel

(País Valencià, 1777 – 1856)

Arquitecte. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura.

D’estil neoclàssic, hom coneix poca cosa de la seva obra, és autor de la renovació a l’interior de les esglésies d’Ibi, Quatretonda, el Salvador de València, Silla, etc.

Despuig i Dameto, Joan

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Cortés y López, Miguel

(Camarena de la Sierra, Aragó, 16 febrer 1777 – València, 29 novembre 1854)

Historiador. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S’exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona.

El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València.

Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).

Cortès, Marià

(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)

Botànic. Frare cartoixà.

És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).

Clemente i Rubio, Simó de Rojas

(Titaigües, Serrans, 27 setembre 1777 – Madrid, 27 febrer 1827)

Botànic i agrònom. Professor d’àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra.

Restà a Andalusia, d’on estudià la flora, Retornà el 1812, després d’haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura.