Arxiu d'etiquetes: 1769

Calaix de Sastre

3 Respostes

(Catalunya, 1769 – 1816)

Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.

Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.

En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.

N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Bover, Francesc

Deixa un comentari

(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831)

Escultor neoclàssic. Deixeble de l’Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma.

Amb l’escultor Manuel Oliver va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona.

Bonal i Gràcia, Joan

Deixa un comentari

(Terrades, Alt Empordà, 24 agost 1769 – Zuera, Aragó, 19 agost 1829)

Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d’Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa.

Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc.

Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi

Deixa un comentari

(Fontaine-lés-Boulans, França, 1 juliol 1769 – Saragossa, Aragó, 17 gener 1826 )

Militar. Fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.

Capità general interí de València (1810-11), reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona (1810) davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa. Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà una Junta-Congrés.

El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona.

Ayala, Miquel

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVIII – Madrid, 1769)

Actor còmic. El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós”.

Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor.

Ameller i Ros, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 8 juny 1769 – 15 setembre 1843)

(o Ametller)  Metge i cirurgià. Fill de Joan Ameller i Mestre. Exercí a l’hospital de Barcelona i prengué part en la campanya del Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95).

Fou catedràtic de clínica a Salamanca i, els últims anys de la seva vida, director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Llegí el discurs inaugural de l’any 1839, Ventajas de los simultáneos conocimientos médicos y quirúrgicos que deben concurrir en el profesor de la ciencia de curar, i fou autor de nombroses memòries i de diversos llibres de text.

Fou germà seu Joan Ameller i Ros  (Barcelona, segle XVIII – 1852)  Farmacèutic. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química.

Escola de Nàutica de Barcelona

12 Respostes

(Barcelona, 1769 – )

Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l’oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L’Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i seguidament a l’Escola Industrial. L’any 1868 fou dissolta pel govern.

El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l’Escola (amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica) s’instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874 se’n féu càrrec l’estat amb el nom d’Escola Oficial de Nàutica. El 1981 tingué el nom d’Escola Superior de la Marina Civil, però des de l’any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona.

Enllaç web: Facultat de Nàutica de Barcelona