(Barcelona, 7 març 1701 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1768)
Ciutadà honrat. Fill de Rafael Casanova i Comes.
Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V de Borbó.
Després de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare.
Cursà els estudis de dret a la nova universitat de Cervera.
(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)
Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.
Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma de Mallorca, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.
Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.
Fou el pare de Francesc Carbonell i Font (Barcelona, segle XVIII – 1854) Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.
(Barcelona, 1714 – 1768)
Mestre veler i fabricant d’indianes.
Fou un dels primers industrials catalans que filà el cotó en la seva fàbrica, amb caràcter clarament competitiu respecte al que venia important-se fins aleshores de Malta.
Demanà exempció de franquícia per a la importació de cotó en floca d’Amèrica, i sol·licità de la Junta de Comerç dues naus per importar cotó de Veracruz, projecte que fou aprovat el 1768.
La seva iniciativa donà nou impuls a la indústria cotonera catalana.
El seu nebot i hereu fou Joan Canaleta i Font.
(Barcelona, març 1768 – 29 febrer 1808)
Compositor. Organista de la catedral de Barcelona.
A la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu de la Catedral i a la Biblioteca de la Universitat es troben manuscrits de les seves composicions per a orgue, òperes i oratoris: Resurrección de Lázaro (1806), Muerte de Abel i El hijo pródigo (1807).
(Barcelona, 1768 – Madrid, 1841)
Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (vers 1821).
Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola.
Dades dels Països Catalans 