(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)
Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.
Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.
Campaner i Crespí, Jaume
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1765
Alòs i de Móra, Josep Maria d’
(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)
Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.
Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.
Garriga, Josep -científic-
(Barcelona, 1765 – segle XIX)
Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares.
Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l’Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona.
Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l’adaptació al castellà d’una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).
Constans, Joan Pau
(Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)
Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts.
Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d’un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic.
Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).
Bonifaç i Sastre, Lluís
(Barcelona, 1683 – Valls, Alt Camp, 1765)
Escultor. Fill de Lluís Bonifaç “el Vell”, fou deixeble de Llàtzer (I) Tremulles.
El 1705 treballà a Valls. Residí uns anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre altres retaules, treballà en el de Sant Marc (1720) i en el de la Candela (1722), que executà només en part.
El 1721 anà a Escaladei, on féu diverses obres; el 1735 havia fet el retaule de les Ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols.
Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuaren i acreditaren els seus néts Francesc i Lluís Bonifaç i Massó.
Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de
(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)
Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.
Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).
Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.
Arnautó, Josep Antoni
(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)
Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.
Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).
D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.
Acadèmia d’Agricultura de Lleida
(Lleida, 1763 – 1765)
Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.
Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.
Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.
Canelles i Carreres, Agustí
(Alpens, Osona, 22 juny 1765 – Alella, Maresme, 9 abril 1818)
Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l’Escola de Nàutica de Barcelona.
Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805).
Durant la invasió francesa formà part de l’exèrcit espanyol i s’hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d’aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès.
Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).
Dades dels Països Catalans 