Arxiu d'etiquetes: 1761

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Pere

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1761 – Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23 gener 1811)

Militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Joan. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779.

Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l’exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d’haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l’arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya.

El 1807 rebé el comandament d’un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d’Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l’illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies.

Deixà una important biblioteca.

Forest de Belidor, Bernat

2 Respostes

(Catalunya, 1698 – París, França, 8 setembre 1761)

Enginyer militar. Estudià a l’estat francès sota la protecció de Cayot de Blanzy, cap d’enginyers a Montreuil.

Ajudà els astrònoms La-Hire i Cassiri en la mesura del meridià terrestre i fou professor d’artilleria a l’Escola de la Fère.

Participà en la guerra de Successió d’Àustria i fou inspector de l’arsenal de París (1858). Féu importants estudis sobre mecànica aplicada a construccions hidràuliques.

D’entre les seves obres cal esmentar Science des ingénieurs (1729), Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision (1731) i Architectura hydraulique (1737-53), obra en quatre volums on tracta de la mecànica aplicada a les màquines i estudia la construcció de rescloses, dics, etc.

Costa i Cases, Pere

7 Respostes

(Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)

Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754).

El 1730 projectà l’acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l’església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades.

Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l’església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s’introduí a Catalunya un tipus de retaule d’estructura arquitectònica que fou molt repetit.

Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l’arxiduc Carles-, les seves escultures són encara barroques.

Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l’església de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.

Cortada i de Bru, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1761)

Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols.

Felip V de Borbó el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya.

Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703).

Fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

El seu germà fou Jaume de Cortada i de Bru  (Barcelona, 1685 – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l’arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

Caxón de Sastre Cathalán

Deixa un comentari

(Barcelona / Figueres, 1761 – 1764)

Setmanari publicat simultàniament a les dues ciutats.

Imitava els “Caxón de Sastre” madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l’actualitat.