Arxiu d'etiquetes: 1752

Calvó i Caldés, Pasqual

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)

Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.

Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.

També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.

Bosc -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume del Bosc  * Veure> Jaume del Bosch  (poeta valencià del segle XV).

Joan del Bosc  (Xàtiva, Costera, segle XV)  Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

Josep Bosc  (Perpinyà, 1680 – 1752)  Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.

Antic de Llorac, Agustí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)

Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.

Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.

Deixà publicats alguns sermons (1750).

Agel i Barrière, Guillem

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)

Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.

Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).

Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).

Casanoves -família pintors-

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, entre els quals figuren:

Antoni Casanoves  (Barcelona, segle XVII)  Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.

Joan Casanoves  (Barcelona, segle XVII – 1739)  Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.

Joan Casanoves i Ricart  (Catalunya ?, segle XVIII – 1756)  Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.

Antoni Casanoves i Torrents  (Barcelona, 1752 – 1796 ?)  Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.

Barrera i Barnils, Joan

Deixa un comentari

(Teià, Maresme, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic.

És autor d’alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d’anotacions diverses de caràcter erudit.

Izquierdo i Capdevila, Joan

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)

Religiós augustinià i pensador il·lustrat. Format al col·legi de Barcelona, fou prior de sant Agustí i vicari provincial.

Pertanyia al corrent il·lustrat, i sobresortí com a predicador.

És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals destaquen Philosophiae. Libri quinque publicae arenae expositi (1786), El amigo de los hombres (1797) i El justo elogio (1803).

Gassó i Borrull, Antoni Bonaventura

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 novembre 1752 – Barcelona, 6 maig 1824)

Comerciant i polític. Fou vocal i després secretari de la Junta de Comerç de Barcelona (1792-1817).

Diputat del comerç a l’Assemblea de Notables reunida a Baiona (1808) per Napoleó, no hi pogué arribar a causa de l’inici de la guerra. Negà el jurament a França i fou empresonat, però va ser alliberat gràcies al seu càrrec de cònsol de Rússia.

Sense ésser advocat escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808), també és autor d’España con industria, fuerte y rica (1816).

Fou el pare de Pau Fèlix Gassó.

Ferrer, Leopold Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)

Religiós jesuïta.

Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l’Art poètica d’Horaci.

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de

5 Respostes

(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)

Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).

Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.

Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).

Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.