Arxiu d'etiquetes: 1752

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de

6 Respostes

(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)

Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).

Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.

Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).

Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.

Campllonch i Guarro, Fèlix

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1752 – 1831)

Escriptor. És autor d’una relació de l’atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l’any 1808.

Cabruja, Jaume

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1752 – Barcelona, 1831)

Eclesiàstic. Deixà escrits referents a la Inquisició. Fou molt conegut per les seves iniciatives de caràcter benèfic.

Bastero i Lledó, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – després 1752)

Militar. Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic (1706).

El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne i, detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat.

L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi.

Barba i Roca, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 octubre 1752 – 11 febrer 1824)

Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera.

Ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb Josep Albert Navarro i Marià Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata.

Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l’Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).