(València, segle XVII – 1749)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.
Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).
(Palma de Mallorca, 15 novembre 1665 – 5 abril 1749)
Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa.
Obtingué el títol de primer marquès d’Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca.
Fou l’avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII) Dama. Es casà amb Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.
(Palma de Mallorca, 1749 – 1806)
Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Fou vicari general de Mallorca.
Escriví nombroses obres en llatí.
(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
(Barcelona, 1666 – Messina, Sicília, Itàlia, 1749)
Religiós franciscà. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde.
Escriví un Paradís virginal que roman inèdit.
(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)
Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.
L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.
Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.
(Tossa de Mar, Selva, 12 juny 1749 – Sant Petersburg, Rússia, 16 març 1811)
Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial.
Cònsol d’Espanya a Petersburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid.
Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.
(Barcelona, 1749 – 1827)
Militar. Després d’haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès.
Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l’enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Francesc Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809).
Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.
(Reus, Baix Camp, 5 maig 1749 – Maó, Menorca, 1 novembre 1804)
Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears.
Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d’arts i oficis.
És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies.
(Palafrugell, Baix Empordà, 6 agost 1749 – Sant Benet de Bages, Bages, 14 febrer 1833)
Compositor de música religiosa i cantor. Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat (1786), d’on havia estat escolà.
Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona.
Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages.
Dades dels Països Catalans 