Arxiu d'etiquetes: 1713

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Vila, Llorenç

(País Valencià, 1683 – 1713)

Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.

Vergara i Bartual, Francesc

(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)

Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.

És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.

Torrella i Ballester, Joan

(Palma de Mallorca, segle XVII – vers 1713)

Historiador. És autor d’una crònica amb el curiós títol d’Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita.

Fou el pare d’Agustí Torrella i Trublols.

Díaz, Josep

(Peníscola, Baix Maestrat, 1713 – Ferrara, Itàlia, 1783)

Escriptor i jesuïta. L’expulsió de la Companyia de Jesús en temps de Carles III de Borbó malmeté la seva carrera literària.

Deixà escrites algunes tragèdies.

Burguès-Safortesa -llinatge-

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Beneito, Aureli

(Morella, Ports, 1713 – 1775)

Eclesiàstic. Excel·lí en l’ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics.

Dirigí l’edició de diversos llibres antics de caràcter religiós.

Gener, Pere -varis-

Pere Gener  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.

Pere Gener  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784)  Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

Cervelló, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles III a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.

Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V de Borbó, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).

Dietari de la Generalitat

(Catalunya, 1411 – 1713)

Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.

L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont. En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos al·lusius als fets comentats.

Les anotacions van agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol. La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 (els posteriors foren destruïts a l’època borbònica), i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713.

Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu (1888), que en féu un resum en castellà fins el 1598, i per l’Associació de Bibliòfils (1950), amb transcripció i comentari de Marina Mitjà, que contés la part de Jaume Safont (1454-72).

L’Institut d’Estudis Catalans n’havia començat una edició crítica comentada, però els plecs tirats foren destruïts el 1939.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó n’ha emprès una col·lecció completa dins la “Colección de Documentos Inéditos”, de la qual han estat publicats dos volums: el primer fins el 1458 i el segon fins el 1512.