Arxiu d'etiquetes: 1707

Castelló de la Plana, governació de -1335/1707-

10 Respostes

(País Valencià, 1335 – 1707)

Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.

En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).

Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.

Borguny i Castelló, Albert

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)

Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.

Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).

Bogart i de Gomera, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)

Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).

Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.

Arguimbau, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)

Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.

Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.

Alzira, governació d’ -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.

Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Ènova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.

Alcoi, governació d’ -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.

El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Alacant, governació d’ -1707/1833-

5 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.

El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Consell Suprem d’Aragó

18 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III el Benigne al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V de Borbó (1707).

Comes i Torró, Francesc

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)

Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).

Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.

Cervià, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1707 per l’emperador Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.