Arxiu d'etiquetes: 1707

Consell Suprem d’Aragó

19 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III el Benigne al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V de Borbó (1707).

Comes i Torró, Francesc

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)

Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).

Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.

Cervià, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1707 per l’emperador Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.

Almansa, batalla d’ -1707-

10 Respostes

(Almansa, Castella, 25 abril 1707)

Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Borbó, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III de Catalunya.

La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

Descatllar i de Sarriera, Narcís

2 Respostes

(Catalunya, vers 1626 – Barcelona, 1707)

Noble. Senyor de Catllà, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.

Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei-arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra; el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà.

croat -moneda, 1285/1707-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1285 – 1707)

Moneda d’argent.

Creada per Pere II de Catalunya, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.

Anomenada així per la gran creu que tallava el revers.

Castellar -Bages-

6 Respostes

(Aguilar de Segarra, Bages)

(ant: Castellar de Segarra)  Poble, a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.

L’església parroquial de Sant Miquel i l’antic castell de Castellar són damunt un tossal.

El segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers de Sant Pere.

El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923).

Camprodon, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles III al militar Josep Oliver de Boteller i Saragossa.

Bell-lloc, comtat de

7 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1707 per l’arxiduc Carles d’Àustria, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d’infanteria i tresorer de l’exèrcit de l’Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (Vallès Oriental).

El títol ha passat als Mercader.

Audiència, Reial

15 Respostes

(Països Catalans, 1707 – 1833)

Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V de Borbó des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d’ordre intern, a l’antiga corona catalano-aragonesa.

Alteraren substancialment l’organització político-administrativa d’aquells regnes, amb l’adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara ja meres “províncies”- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren a ser tribunals de justícia (ja no suprems, sinó també territorials) sotmesos al consell de Castella, integrats per diverses sales amb els oïdors respectius, constituïts com a òrgan assessor o acord reial (real acuerdo) del capità general, el qual el presidia i havia d’atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d’administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, salvat el dret d’indult en cas de pena de mort.

Les reials audiències borbòniques, a més de les seves funcions judicials, informaven al consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris, arbitraven entre les diverses autoritats i s’ocupaven plenament d’afers governatius i policíacs.

Aquest confusionisme entre assumptes judicials i polítics perdurà fins a les Corts de Cadis (1812), encara que la reducció de les audiències a l’esfera estrictament judicial no tingué efecte fins al 1833.