Arxiu d'etiquetes: 1707

Sales i Alcalà, Agustí

3 Respostes

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Rossell, marquesat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII)

Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.

Mailly-d’Haucourt, Joseph-Augustin de

1 Resposta

(Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 – París, França, 1794)

Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771).

Al Rosselló construí la carretera anomenada d’Espanya, l’escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló.

Morí guillotinat.

Llíria i Xèrica, ducat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol, atorgat el 1707 per Felip V de Borbó, amb la grandesa d’Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.

Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.

Just i Verdeguer, Manuel

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 23 juny 1707 – València, 18 maig 1787)

Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l’església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750).

Se’n conserven una sèrie d’obres religioses d’una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus.

Gaietà de Mallorca

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)

(Antoni Deià i Tortella)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).

Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

Funes de Pavia, Joan B.

Deixa un comentari

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Ferrer i de Milà, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)

Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.

Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).

A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.

Dionís, festa de Sant

Deixa un comentari

(València, 1338 – 1707)

(o de Sant Donís)  Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).

Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.

Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.

La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.

Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.

Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

Dénia, governació de

1 Resposta

(País Valencià, després 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia.

Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d’Alcoi).

Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat.

Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial.