Arxiu d'etiquetes: 1707

Consell General de València

3 Respostes

(València, 1238 – 1707)

Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de la ciutat. Aconsellava els jurats i els oficials reials i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives. Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals.

Fou organitzat per Jaume I el Conqueridor i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633. Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps: quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants.

Els representants de les parròquies, nomenats pels jurats, el racional, el síndic, l’advocat i l’escrivà de la sala havien d’ésser ciutadans honrats, juristes o generosos; els dels oficis, nomenats per ells mateixos, menestrals.

L’elecció tenia lloc la vigília i l’endemà de la festa de la Santíssima Trinitat. Fou abolit amb la implantació del nou règim borbònic del decret de Nova Planta.

Centenar de la Ploma, el

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1365 – 1707)

Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.

Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.

S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.

Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.

Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Castelló de la Plana, governació de -1707/1833-

5 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.

Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Castelló de la Plana, governació de -1335/1707-

10 Respostes

(País Valencià, 1335 – 1707)

Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.

En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).

Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.

Borguny i Castelló, Albert

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)

Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.

Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).

Bogart i de Gomera, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)

Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).

Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.

Arguimbau, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)

Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.

Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.

Alzira, governació d’ -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.

Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Ènova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.

Alcoi, governació d’ -1707/1833-

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.

El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

Alacant, governació d’ -1707/1833-

5 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.

El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.