(València, 1702 – 15 febrer 1759)
Metge. Es llicencià a València (1728); fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València.
Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum… (1734, reeditat a Venècia el 1740), Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti (vers 1740).
(Palma de Mallorca, 1643 – 1702)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general.
Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa… (1684, segona edició 1697), a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702.
(Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)
Pronosticaire. Era teixidor d’ofici. fou molt afeccionat a l’astrologia.
Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.
(València, 1702 – segle XVIII)
Violinista. Fou considerat un dels millors del seu temps.
(València, 1702 – 19 abril 1779)
Escriptor en castellà, conegut també pel pseudònim de Ruiz de Corella. És autor de nadales i de nombroses poesies festives i encomiàstiques.
Col·laborà a les festes centenàries vicentines amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia (1755). Escriví també El entremés nuevo de Ciega i el sainet Crítica discreta y el crítico socarrón.
(Rosselló, segle XVII – Roma, Itàlia, després 1702)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna, enviat a Roma el 1657 per sol·licitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, s’hi establí d’una manera definitiva.
És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)
Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.
Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.
(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)
Escriptor i corregidor de Montblanc.
Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1702 a Josep d’Amat i de Planella, senyor de Castellbell (Bages).
El títol, amb grandesa d’Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga.
Dades dels Països Catalans 