(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 11 novembre 1662 – 26 agost 1733)
Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València.
És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits.
(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)
Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)
Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu.
És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.
(Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)
Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos.
El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n’obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.
(Palma de Mallorca, 1662 – 27 setembre 1706)
Militar. Fou partidari de Felip V de Borbó i morí el dia que les forces de l’arxiduc Carles III desembarcaren a Palma i l’ocuparen.
(Motril, Granada, Andalusia, 30 novembre 1662 – Roma, Itàlia, 22 febrer 1743)
Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V de Borbó amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà.
El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians.
Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a les Pies Fundacions.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Barcelona, 7 novembre 1662 – 22 juny 1724)
Cavaller d’Almenara Alta.
Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V de Borbó; a partir del 1713 fou un dels més aferrissats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona.
En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia.
Li foren confiscats els béns pels filipistes.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Família. Des de mitjan segle XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou elegit per terna, el 1539, fou:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI) Hoste de correus. Aconseguí de Carles I de Catalunya, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI) Mestre de correus. El 1565 Felip II de Catalunya confirmà la successió al seu fill, també anomenat:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Mestre de correus. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill:
Felip Ferran i Alcate (Barcelona, segle XVII – 1662) Mestre de correus. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.
Dades dels Països Catalans 