(Pollença, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1630)
Eclesiàstic. Franciscà, fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca.
Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis (1625, reeditat el 1651).
(Biscaia, País Basc, segle XVI – Alacant, 1630)
Arquitecte. Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Col·legi de Sant Domènec d’Oriola (1611-15) i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins al 1626.
Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant. El seu estil es confon amb el d’aquell.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general.
De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies:
Pere de Safortesa i Camporrells (Illes Balears, segle XV) Jurat de Mallorca (1463). Pare de Mateu de Safortesa i Marc, i de:
Jaume Joan de Safortesa i Marc (Illes Balears, segle XV) Jurat en cap de Mallorca. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou:
Pere Antoni de Safortesa i Serralta (Illes Balears, segle XVI) Noble. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de:
Lleonard de Safortesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVI – 1630) Jurat en cap de Mallorca. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.
(València, 1630 – 1703)
Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable.
És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d’autors valencians. També publicà sermons.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 a Margarida Orioles.
Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria.
(València, 1597 – 1630)
Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.
És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).
Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.
Jaume Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, segle XVI – València, 1630) Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.
Onofre Escrivà de Romaní i Mateu (País Valencià, 1577 – 1621) Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII) Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.
Pere Escrivà de Romaní i Mateu (València, 1572 – 1630) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:
(València, 1630 – segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Participà als certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668.
Figuren poesies seves en diverses edicions de l’època fins al 1686.
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
(Berlanga, Castella, segle XVI – Palma de Mallorca, 11 juliol 1630)
Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera (1611).
A Mallorca, d’on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció.
Dades dels Països Catalans 