(Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668)
Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila.
Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).
(Barbens, Pla d’Urgell, vers 1525 – Barcelona, 1606)
Jesuïta. Company de sant Francesc de Borja a les missions per terres d’Espanya.
Capellà de la cort portuguesa, fundà a Lisboa l’església de Montserrat.
Escriví un estudi dels miracles de sant Francesc de Borja.
(Bellpuig, Urgell, 2 desembre 1550 – Valladolid, Castella, 6 gener 1606)
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens. Estudià a la Universitat de Lleida.
Per la seva prudència, Felip II de Catalunya li deià el duque de seso. Ambaixador (1590-1604) prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França.
Promogué la canonització de Ramon de Penyafort (1601). Majordom major de la reina Margarida d’Àustria (1604-06).
Fou un protector dels literats.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1555 – Múrcia, 20 abril 1606)
Bisbe de Barcelona (1599-1604). Fill de Joan de Coloma i de Cardona, i germà d’Antoni i de Carles. Estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla.
Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal.
Conreà la poesia llatina.
Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns.
(Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606)
Escriptor. D’estament noble, fou capità d’Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa (1572).
El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l’any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya.
Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d’ésser consagrat.
És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.
(Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1533 – El Escorial, Madrid, 3 setembre 1606)
Polític i escriptor. Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó, duc de Gandia.
Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal (1569) prop de l’emperador Rodolf II (1576), majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria (1581-1603) i de la reina Margarida d’Àustria (1604), del consell d’estat de Felip III i president del consell de Portugal. El 1596 fou nomenat comte de Mayalde.
Publicà a Praga, el 1581, un llibre titulat Empresas morales, que dedicà al rei Felip II, i que fou reimprès a Brussel·les el 1680. També escriví les poesies que figuren al començament de l’edició de Las obras de Don Juan Fernández de Heredia (1562); formà part de l’acadèmia presidida pel duc d’Alba a Madrid i mantingué una notable correspondència amb Ignasi de Loiola, oncle de la seva primera muller Lorenza de Oñaz y Loyola.
(Catalunya, segle XVI – 1606)
Senyor de Seró (Noguera). Amic i protector dels bandolers, va tenir un paper destacat en la resistència de la noblesa a l’impost de l’excusat.
Diputat de la Generalitat (1593-96), formà part de la junta de defensa del Principat contra les tropes franceses.
Fou el pare d’Alexandre d’Alentorn i de Botella.
Dades dels Països Catalans 