Arxiu d'etiquetes: 1565

Ramírez de Arellano, Diego

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, vers 1565 – Sevilla, Andalusia, 27 maig 1624)

Cosmògraf i navegant. Estudià a Madrid i a Sevilla.

El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos (descobert dos anys abans), del qual determinà la latitud. En tornar fou nomenat (1620) pilot major.

Escriví el 1621 una obra tècnica de navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación.

Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al sud de la Terra del Foc.

Falcó i Segura, Jaume Joan

1 Resposta

(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)

Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).

La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).

Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.

Eixarc, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)

Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.

És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.

Casa de Misericòrdia de Palma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1565 – )

Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat.

El 1677 fou traslladada a l’edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El segle XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial.

Actualment és un centre cultural amb dependències del Consell Insular de Mallorca.

Beneyto i Antist, Mateu Miquel

Deixa un comentari

(València, vers 1565 – 18 octubre 1599)

Escriptor en castellà. Fou poeta de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat.

L’única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608).

Francofonte, baronia de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia)

Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.

El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.

Carròs de Centelles -germans-

8 Respostes

Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.

Guillem Ramon Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1565)  Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.

Serafí Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1557)  Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Camps, Bartomeu

Deixa un comentari

(Empordà ?, segle XVI – Barcelona, 1565)

Bandoler anomenat l’Empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès (Selva).

Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures, fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, va ésser ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig 1565. Fou processat i executat.

Cabrera, Anna II de

3 Respostes

(Mòdica, Itàlia, vers 1510 – Valladolid, Castella, 1565)

Dama. Neboda per línia il·legítima d’Anna I de Cabrera.

Es casà (1515) amb Luis Enríquez (que prengué el nom d’Enríquez de Cabrera), nebot de Fadrique Enríquez, marit d’Anna I, el qual ratificà el 1530 el casament i els hi fou traspassada l’herència (comtat de Mòdica, entre altres).

Residiren sempre a Castella i el govern dels dominis fou confiat a procuradors i governadors forasters, llevat els vescomtats de Cabrera i de Bas, que foren confiats al germà d’Anna II, Antic de Cabrera.