(Catalunya Nord, segle XVI)
Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany.
Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya.
El seu fill Berenguer Geli (vers 1559-1629) el succeí en el càrrec.
(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)
Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.
És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.
(València, 1559 ?)
Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d’una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno.
Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.
(Barcelona, vers 1559 – Tortosa, Baix Ebre, 1637)
Carmelità descalç. Nom de religió de Bernat Vilana. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa.
Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum… (1622).
(França, segle XVI – Saragossa ?, després 1559)
Escultor actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts o mestre Reiner.
És autor, amb el mestre d’obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona (actualment de la Mercè des del 1868); encarregada el 1516 pel futur vice-canceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement; el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven.
Hom el sap actiu a Saragossa el 1559.
El cognom apareix també amb la grafia Duclaux.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Lleida, 1559)
Bisbe d’Elna (1542-50), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió.
Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l’Estudi General.
(Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631)
Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d’acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors.
És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l’estudi del dret català.
Dades dels Països Catalans 