Arxiu d'etiquetes: 1530

Cardona i Enríquez, Enric de

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1485 – Roma, Itàlia, 7 febrer 1530)

Bisbe de Barcelona (1505-12), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527). Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.

Fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se. Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià al bisbat i continuà residint a Barcelona.

El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica. Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida de Martí Ivarra.

Anà a Roma amb la comitiva que acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona (1522) i allí fou nomenat per aquest prefecte del Castel Sant’Angelo.

Fou enterrat a l’església de Montserrat a Roma, l’obra de la qual havia costejat en gran part.

Cardona, Pere de -eclesiàstic, v1445/1530-

10 Respostes

(Tarragona, vers 1445 – Alcover, Alt Camp, 11 abril 1530)

Bisbe d’Urgell (1472-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-30), president de la Generalitat (1482-85) i lloctinent de Catalunya (1521-23). Era fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Ingressà a l’orde benedictí. Hi exercí càrrecs diversos, com el d’abat de la Portella i el de prior de Gualter.

En 1472 fou nomenat bisbe d’Urgell. En 1497 col·laborà activament a la defensa contra els francesos de les fronteres de la seva diòcesi. Ferran II el Catòlic el féu conseller seu i governador del Principat. En 1515 obtingué l’arquebisbat de Tarragona. En 1517 hi convocà un concili provincial.

En 1521 fou nomenat, per l’emperador Carles V, primer lloctinent del Principat de Catalunya, nomenament que havia estat sol·licitat per les autoritats catalanes, sobretot pel Consell de Cent de Barcelona.

La seva governació fou inquietada per les falconades piràtiques a la costa catalana i per la guerra contra França. En 1522 rebé a Tarragona el papa Urbà VI, que hi embarcà cap a Itàlia. Cessà en el virregnat en 1523, i fou substituït per Antonio de Zúñiga, prior santjoanista de Castella.

En 1525 rebé a Tarragona el rei Francesc I de França, que havia caigut presoner a la batalla de Pavia. En aquella ocasió hagué de pagar dels seus cabals els sous endarrerits de la tropa d’escorta, que s’havia avalotat per les mesades pendents i amenaçava de posar en llibertat el captiu.

El mateix any de la seva mort es publicà, a Barcelona, el seu Ordinarium sacramentorum.

Cançoner musical de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1530)

Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).

Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.

Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.

Amiguet i Breçó, Jeroni

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, vers 1530)

Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València.

El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines.

Contrari en un principi als mètodes d’ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d’aquell autor castellà.