Arxiu d'etiquetes: 1524

Caro, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV – 12 març 1524)

Dirigent agermanat. Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors de la revolta de les Germanies a València (1519-22). Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles I, i, hàbil diplomàtic, aconseguí el reconeixement de les Germanies (novembre 1519).

Pel maig de 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València; pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, refugiat a Dénia, per tal d’aconseguir -infructuosament- que retornés a València.

Elegit pel consell general de València capità general (19 juny 1521) de la host ciutadana per a lluitar contra l’exèrcit del lloctinent. Comandà la host fins a Alzira; no pogué impedir un intent de saqueig del castell de Corbera, propietat del duc de Gandia, i, incapaç de controlar l’exèrcit, deixà el càrrec i tornà a València.

Des d’aleshores gestionà repetidament l’anada de l’infant Enric d’Aragó i Pimentel a València i propugnà la renúncia al càrrec dels jurats i el desarmament dels oficials.

Després de la rendició de València (19 octubre 1521) fou destituït del seu càrrec de racional, però, reposat de seguida, el conservà fins el febrer de 1522.

Durant la repressió del 1524 fou empresonat a Simancas i, per ordre de Germana de Foix, lloctinent de València, traslladat a aquesta ciutat, executat i, posteriorment, esquarterat.

El 1530 el seu fill Joan Baptista Caro n’aconseguí la rehabilitació.

Cabanyelles i Gallac, Lluís de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – 17 gener 1524)

Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa.

Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després.

Fou succeït per seu germà Jeroni de Cabanyelles i Gallac.

Amat i Tarré, Jaume

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya, segle XV – 1524)

Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova.

Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer (1509).

Espés -varis/es bio-

Deixa un comentari

Anna d’Espés  (Ribagorça, segle XV – segle XVI)  Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

Antoni d’Espés  (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV)  Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.

Beatriu d’Espés  (Franja Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.

Bernat d’Espés  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.

Camil d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.

Elisabet d’Espés  (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.

Guerau d’Espés  (Ribagorça, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.

Guerau d’Espés  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.

Ivany d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.

Pere d’Espés  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.

Ramon d’Espés  (Franja Ponent, segle XIV)  Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.

Desplà i d’Oms, Lluís

7 Respostes

(Barcelona, 1444 – 6 febrer 1524)

Eclesiàstic. Fou ardiaca major de la catedral de Barcelona, rector de l’església dels Sants Just i Pastor i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar, i prepòsit de València.

Fou proposat com a bisbe de Barcelona (1505), però hi renuncià. Defensà aferrissadament els privilegis eclesiàstics, fet que li valgué enemistats. Diputat, presidí la Generalitat (1506-09).

Nomenat ardiaca de la seu de Barcelona, convertí la Casa de l’Ardiaca en un palau (avui Arxiu Històric de la Ciutat), i hi reuní una notable col·lecció de monuments romans.

Conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic, que el féu visitador de les obres del monestir de Montserrat i féu restaurar la capella de Sant Julià de Montjuïc.

Benejam, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1524)

Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles I de Catalunya.

És autor del breviari jeronimià amb el títol d’Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri.