Arxiu d'etiquetes: 1465

Cavalleria, Pere de la

(Saragossa, segle XIV – 1465)

Jurista. Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya i comissari de la reina Maria de Castella a les corts de Montsó i d’Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d’oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa.

Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d’escriure vers el 1464.

Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort provocà una sèrie de lluites que duraren mesos, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.

Barba-rossa -pirata-

(Mitilene, Lesbos, vers 1465 – Constantinoble, Turquia, 1546)

(àrab: Hayr al-Din) Pirata i almirall turc. Atacà els ports de Dénia i Alacant (1518) i organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes dels regnes de Granada i dels Països Catalans.

Abandonà l’illa de Gerba (1520) durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada. Ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles I (1535). En revenja entrà a Maó i assolà Menorca.

Aragó, Jaume (I) d’ -baró d’Arenós-

(País Valencià, segle XV – Xàtiva, Costera, 1465)

Fill natural del duc Alfons II de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós. Intervingué en les empreses italianes d’Alfons IV el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435).

Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II el Sense Fe fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei.

Fou el pare de Jaume (II) d’Aragó.

Fenollet i Girgós, Guillem Ponç de

(Xàtiva, Costera, segle XV – Osca, Aragó, 1465)

Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial. Canonge i sacrista de Barcelona.

Fou bisbe d’Osca i de Jaca (1458-65) per nomenament del papa Calixt III. Amb aquest càrrec assistí a les Corts de Fraga de 1460.

Fou membre de la comissió de tractadors d’aquesta assemblea, en les lluites de Joan II de Catalunya i Carles de Viana.

Conestable, retaule del

(Barcelona, 1465)

Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.

El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.

Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.

Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.

Calaf, batalla de -1465-

(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)

Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).

L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.

Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.