Arxiu d'etiquetes: 1411

Escrivà i de Pròixida -germans-

2 Respostes

Eren fills del darrer matrimoni d’Andreu Guillem amb Sibil·la de Pròixida.

Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida  (País Valencià, segle XIV – 1411)  Baró d’Agres. L’any 1404 vengué Agres i l’Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l’Alcudiola de Canals. Fou el pare de Pere Guillem, d’Eduard Guillem i de Jaume Guillem Escrivà i de Copons.

Sibil·la Escrivà i de Pròixida  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Àvia paterna de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI (hom l’havia anomenada, per error, Sibil·la d’Oms).

Baçó, Jaume

7 Respostes

(València, 1411 – 16 juliol 1461)

“Jacomart“  Pintor. Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau.

Treballà al Regne de València abans que Alfons IV el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Joan Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb.

D’estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d’un retrat d’Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d’un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València).

Gener, Guerau

3 Respostes

(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)

Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.

Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.

L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.

Ferrer, Vicent -abat Poblet, 1393/1409-

6 Respostes

(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)

XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.

Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.

Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.

El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.

Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.

Dietari de la Generalitat

1 Resposta

(Catalunya, 1411 – 1713)

Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.

L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont. En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos al·lusius als fets comentats.

Les anotacions van agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol. La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 (els posteriors foren destruïts a l’època borbònica), i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713.

Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu (1888), que en féu un resum en castellà fins el 1598, i per l’Associació de Bibliòfils (1950), amb transcripció i comentari de Marina Mitjà, que contés la part de Jaume Safont (1454-72).

L’Institut d’Estudis Catalans n’havia començat una edició crítica comentada, però els plecs tirats foren destruïts el 1939.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó n’ha emprès una col·lecció completa dins la “Colección de Documentos Inéditos”, de la qual han estat publicats dos volums: el primer fins el 1458 i el segon fins el 1512.

Cardona i de Luna, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1380 – Lleida, 9 desembre 1411)

Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona.

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida.

Després de la mort del rei Martí I l’Humà (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume II d’Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell.

Abella, Nicolau d’

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1411)

Cavaller. Tingué una joventut més aviat turbulenta. Pel maig de 1388 s’apoderà contra dret del castell de Carboneres, prop de Fraga. El cas féu bastant de soroll i promogué diverses gestions amigables que ell rebutjà. Davant la seva pertinàcia, el rei Joan I el Caçador anà en persona amb gent armada per prendre-li la fortalesa. Hagué de lliurar-la als quatre dies de setge.

Més tard trobà millors ocasions de combatre. En 1392 anà a la gran expedició a Sicília, on participaren diversos cavallers del seu llinatge. Restaria a l’illa servint Martí el Jove. Es distingí, a les ordres d’aquest, a la campanya de Sardenya de 1409. Fou aleshores segon cap militar de les forces que assetjaren i prengueren la vila d’Esglésies.

Actuà de testimoni al testament de Martí el Jove, fet al castell de Càller poc abans de la mort de l’atorgant, esdevinguda el 25 de juliol del mateix any.

Tornà a Sicília, on trobà la mort en el curs de les violències interiors enregistrades a l’illa en 1411.

Fernández de Heredia, García

2 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1335 – La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 juny 1411)

Eclesiàstic. Nebot de Juan Fernández de Heredia. Fou canonge de Mallorca (1372), ardiaca de Sant Feliu de Girona (1374) i bisbe de Vic (1377-83), d’on fou destituït pel rei Pere III el Cerimoniós a causa de la seva amistat amb l’infant Joan, duc de Girona. Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec.

Quan Joan I el Caçador pujà al poder, el féu arquebisbe de Saragossa (1387). Fou un fervent partidari de Benet XIII. En morir Joan I féu jurar els furs del regne a Martí I l’Humà (1398), i a la mort d’aquest fou partidari de Lluís d’Anjou i contrari a Jaume II d’Urgell en el problema successori, i assumí ell mateix la capitania general del regne.

Fou assassinat quan tornava del parlament de Calataiud per Antonio de Luna, urgellista i cap del partit aragonès, amb el qual s’havia enemistat perquè volia posar pau entre els nobles aragonesos. La seva família venjà aquesta tràgica mort, fet que repercutí greument al regne d’Aragó i a tota la corona.