(Palma de Mallorca, 11 juliol 1325 – març 1387)
Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració.
Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)
Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.
Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.
Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:
Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325) Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).
Constança de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Era filla de Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el noble Gilabert de Cruïlles.
Constança de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1325) Dama. Una de les filles legitimades del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l’amistançada Flor de Pontiac.
(Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 20 abril 1375)
Reina de Catalunya (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Carintia.
Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya.
En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat II de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l’execució (1364).
Fou enterrada al monestir de Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí I l’Humà.
(Catalunya, 15 maig 1325 – 1328)
Escrita per Ramon Muntaner, és la més llarga i popular de les quatre Cròniques.
Comprèn des de Jaume I el Conqueridor fins a la coronació d’Alfons III el Benigne, i se’n destaca especialment el període on es narren els fets viscuts per l’autor, especialment l’expedició de la Companyia Catalana a Orient.
A pesar de la voluntat de Muntaner de glorificar la casa d’Aragó i les exageracions evidents que conté, l’obra és una aportació valuosíssima com a font històrica.
Concebuda per a ser escoltada, l’estil de la Crònica, directe i col·loquial, fa que entre l’autor i el públic oïdor s’estableixi una relació immediata i viva, causa probable de la seva popularitat.
Dades dels Països Catalans 