Arxiu d'etiquetes: 1272

Escrivà -varis/es bio-

5 Respostes

Arnalda Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.

Bertran Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

Domènec? Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  (o Dionís?)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

Francesc Escrivà  (País Valencià, segle XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII)  Cavaller de Montesa.

Guillemó Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1252/54)  Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

Marieta Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

Peirona Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

Pere Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

Pere Lluís Escrivà  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

Ramon Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

Salvador Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

Banyuls, Dalmau de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Frederic II de Sicília

71 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1272 – Palerm, Itàlia, 25 juny 1337)

Rei de Sicília (1296-1337). Fill de Pere II el Gran de Catalunya i de Constança de Sicília. El testament del seu germà Alfons II de Catalunya donà la corona catalano-aragonesa a un altre germà, Jaume II el Just, segon fill de Pere el Gran, i disposà també que Sicília fos cedida a Frederic. Jaume II, però, es limità a concedir-li la lloctinència.

Després de la guerra contra els angevins, que acabà amb la pau d’Anagni (1295), Jaume II cedí Sicília i altres possessions italianes a la Santa Seu en benefici dels angevins, a canvi de Còrsega i Sardenya. En desacord amb aquest tractat, els sicilians coronaren rei Frederic (1296).

Durant els anys 1298-99, els angevins envaïren Sicília amb el suport de Jaume II, forçat pels termes del tractat d’Anagni. Roger de Lloria, passat al bàndol angeví, vencé als sicilians al cap Orlando (1299) i a Ponça (1301), però, retirat Jaume II de la lluita, els sicilians venceren, i l’any 1302 fou signada la pau de Caltabellotta. Després d’això, Frederic autoritzà l’expedició de Roger de Flor i els almogàvers a Grècia, en recompensa a l’ajut prestat especialment al setge de Messina.

Arribada la pau a l’illa, Frederic féu entrar a la cort Arnau de Vilanova, el nomenà conseller (1310) i l’ajudà en les reformes del govern de l’illa: dividí el Parlament en tres braços, l’eclesiàstic, el militar i el popular (d’acord amb el model català), en sentit democràtic. També dictà mesures econòmiques per tal de refer-se de les guerres.

Poc després, però, Robert I de Nàpols envaí novament l’illa, i Frederic, aprofitant aquesta infracció del tractat de Caltabellotta, nomenà hereu del regne el seu fill Pere, convertint en hereditària una monarquia que, segons el pactat a Caltabellotta, era només vitalícia. Aquesta nova lluita es resolgué a favor de Frederic, i l’angeví Robert de Nàpols hagué de signar una treva.

S’ocupà també dels afers de la Gran Companyia Catalana a Orient; nomenà el seu segon fill Manfred, duc d’Atenes i, per la seva poca edat, hi trameté Berenguer Estanyol com a lloctinent (1312), i a la seva mort el seu fill natural Alfons Frederic, el qual creà el nou ducat de Neopàtria (1319).

Hagué de suportat encara una nova invasió angevina de Robert de Nàpols (1325) que, si bé fracassà, devastà l’illa i provocà una nova crisi econòmica que esdevingué crònica i féu retornar Sicília a una situació gairebé feudal.

Sota el seu regnat, el ducat d’Atenes sofrí diversos atacs de Gautier II de Brienne, en croades afavorides pel papa Joan XXII (1330 i 1335), totes elles rebutjades.

Malalt d’artritisme des de feia temps, Frederic morí dos anys després prop de Calàbria.

Costums de Tortosa

10 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)

Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l’any 1149.

Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l’any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit.

Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l’any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau Desjardins.

Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s’ocupa de totes les matèries de dret.

Influí d’una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d’altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes disposicions pròpies de la ciutat.

Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l’article 2 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.

Berenguera Alfonso

2 Respostes

(Castella, segle XIII – Narbona, França, 17 juliol 1272)

Amistançada de Jaume I de Catalunya. Filla de l’infant Alfonso, senyor de Molina i de Mesa, i néta d’Alfons IX de Lleó.

Climent IV denegà (1265) el consentiment a llur matrimoni, al·legant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure.

Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia.