Arxiu d'etiquetes: 1182

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Cervera, Ramon de -varis-

6 Respostes

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Anglesola, Bernat d’ -varis-

5 Respostes

Bernat I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1182)  Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1334)  Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

Artau II de Pallars Sobirà

8 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1124)

Comte de Pallars Sobirà (1081-vers 1124). Fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia de la Marca. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot de Pallars, bisbe d’Urgell.

Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana.

Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.

A la seva mort, heretà el comtat el seu fill Artau III de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, 1085 – 1167)  Comte de Pallars Sobirà (1124-1167). Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns.

El succeí el seu fill Artau IV de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, segle XII – 1182)  Comte de Pallars Sobirà (1167-1182). Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà.