Arxiu d'etiquetes: 1020

Castellnou, vescomtat de

20 Respostes

(Catalunya Nord, 1020 – 1321)

Nom que prengué el vescomtat de Vallespir, a partir del 1020. La seva extensió comprenia el Vallespir (alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs), la regió dels Aspres (Rosselló) i la vall mitjana de la Tet.

En fou capital el castell de Castellnou (esmentat el 994), situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou.

Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la Xarnera de les possessions septentrionals dels comtes de Besalú, representaren un paper molt important al llarg del període pròpiament feudal i, encara, fins a la supressió del vescomtat (1321), que precedí de mig segle l’extinció de la família mateixa (1373).

Berenguer de Castellnou (segle XIV) vengué totes les seves possessions a Andreu de Fenollet i a Ramon Berenguer I d’Empúries. Extingit el títol vescomtal, els successors dels Fenollet es denominaren senyors o barons de Castellnou, i a la fi del segle XVI el tenien els Llupià, senyors i, més tard, marquesos de Llupià.

Castellnou -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya Nord, 1020 – segle XIV)

Llinatge vescomtal. L’estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló.

El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou.

Avicebró

1 Resposta

(Màlaga, Andalusia, 1020 ? – València, vers 1058)

Poeta i filòsof jueu. Nom amb que fou conegut als Països Catalans Sälomó ibn Gabirol. Visqué gran part de la seva vida a Saragossa.

Escriví Kéter malkut (Corona reial), l’obra filosòfica Font de la vida (molt important), Collar (gramàtica hebrea en versos), Llibre de la correcció dels caràcters (manual pràctic d’educació) i Selecció de perles (compilació de màximes morals).

Considerat el millor poeta hebreu andalusí.

Bernat I de Besalú

31 Respostes

(Catalunya Nord, vers 970 – Provença, França, 26 setembre 1020)

(dit “Tallaferro“)  Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d’Oliba Cabreta i Ermengarda.

Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré II i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l’indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d’ençà d’aleshores constituiren un comtat independent.

Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000).

Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d’Abd al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell I en l’expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries.

Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l’hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l’efímer bisbat a Besalú. Gaudí d’una preeminència moral damunt els altres comtes catalans.

Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I de Besalú amb Adelaida de Provença. Fou enterrat a Ripoll.

Arnulf -bisbe Girona-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Ripoll ?, Ripollès, 17 abril 970)

Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).

El començament d’una nova basílica i l’impuls que donà a l’escriptori del monestir marcà el principi de l’època més puixant de Ripoll.

Conjuntament amb els bisbes de Barcelona, de Vic i de l’Urgell, s’oposà a la temptativa de l’abat Cesari de Montserrat de fer-se consagrar metropolità de la Tarraconense (956).

Amb el comte Sunifred II de Cerdanya, el bisbe d’Urgell i els abats del monestir de Bages i de la Grassa, féu un viatge a Roma a la recerca de privilegis papals (951).

Almodis de la Marca

16 Respostes

(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)

Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.

Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.