(Barcelona, 7 juny 1909 – novembre 1987)
Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales.
Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes.
(Catalunya, 1922 – 1934)
Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.
En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.
És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.
La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.
L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.
(Catalunya, 1588)
Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d’origen francès (segle XII), feta sobre una anterior traducció castellana.
La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-.
Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.
(Catalunya, 1934 – 1935)
Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.
Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.
L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.
La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.
(Catalunya, 1860 – 1863)
Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.
L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.
Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.
(Catalunya, 1876 – 1878)
Obra d’Antoni de Bofarull i de Brocà, en 8 volums, la més important obra historiogràfica de l’autor.
És un intent de síntesis del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i Montells i el canonge Ripoll i Vilamajor, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona.
L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura.
N’és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.
(Barcelona, gener 1899 – agost 1903)
Revista quinzenal d’art i literatura. Publicada en castellà, amb 93 números en total. El 1903 tingué una segona època, de curta durada.
Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excel·lents reproduccions a tot color. Publicà números monogràfics.
(Catalunya, segle XIV ó XV)
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).
Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.
(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)
Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.
A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.
(Catalunya, 1968)
Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d’actualització.
Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (1971-89), per Jesús Giralt i Radigales (1989-2011) i a partir de llavors per un equip d’actualització permanent.
Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d’aquesta obra, que d’ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada.
Dades dels Països Catalans 