(Barcelona, 1867)
Diari vespertí lliurecanvista. Continuador d'”El Lloyd Español”.
Dirigit a les classes treballadores, intentava de presentar els avantatges del progrés tècnic com a millores dirigides a solucionar els problemes de la societat obrera.
(Barcelona, 1933 – 1935)
Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.
Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.
Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.
(Barcelona, 1953 – )
Publicació periòdica en castellà. Fundada per Jaume Vicens i Vives.
Recull ressenyes, fetes per especialistes, de llibres o articles de revista relacionats amb el món hispànic.
Publicada per Editorial Teide durant molts anys, actualment ha passat a dependre de la Universitat de Barcelona com a publicació de la Facultat de Geografia i Història.
(Lleida, 1943 – 1986)
Revista d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, Joan Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis.
(Igualada, Anoia, 7 maig 1893 – 29 setembre 1934)
Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d'”El Igualadino”, redactat en castellà.
A partir de la tercera època (desembre 1911 – desembre 1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí.
Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. Finalment, fou el portaveu de l’ERC (abril 1933 – setembre 1934).
(Lleida, 1898 – 1936)
Periòdic republicà i catalanista. Inicialment fou setmanari, fundat i dirigit per Manuel Pereña.
Convertit en diari el 1909 per Alfred Pereña, passà a ésser totalment redactat en català el 1919.
Després d’un eclipsi, en 1930-36, reaparegué com a setmanari d’Esquerra Republicana de Catalunya sota la direcció d’Humbert Torres.
(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers. Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Montpeller, França, 1944 – segle XX)
Revista en català, continuació del diari del mateix nom.
Fou publicada algun temps a Montpeller per militants exiliats d’ERC entre els anys 1944 i 1948, i a Barcelona des del novembre de 1976, en què inicià una tercera època amb periodicitat trimestral, i bimestral el 1979, sempre com a portaveu d’ERC.
Hi figurà com a editor individual Heribert Barrera.
(Barcelona, 9 novembre 1931- 24 gener 1939)
Diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit.
S’inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià “L’Opinió”, també òrgan d’ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L’Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d’ERC.
Diari eminentment informatiu i polític, d’entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància.
Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, “La Ciutat”, que havia estat la d’un diari del 1931 lligat a Acció Catalana.
Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l’exili o a l’interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d’ERC.
(Barcelona, 15 novembre 1901 – 1903)
Periòdic d’aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià.
De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general.
Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i Anselmo Lorenzo.
Dades dels Països Catalans 