Arxiu de la categoria: Publicacions

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

(Catalunya, 1860 – 1863)

Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.

L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.

Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña

(Catalunya, 1876 – 1878)

Obra d’Antoni de Bofarull i de Brocà, en 8 volums, la més important obra historiogràfica de l’autor.

És un intent de síntesis del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i Montells i el canonge Ripoll i Vilamajor, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona.

L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura.

N’és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.

Hispania

(Barcelona, gener 1899 – agost 1903)

Revista quinzenal d’art i literatura. Publicada en castellà, amb 93 números en total. El 1903 tingué una segona època, de curta durada.

Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excel·lents reproduccions a tot color. Publicà números monogràfics.

Hestòria de l’amat Frondino e de Brisonda

(Catalunya, segle XIV ó XV)

Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).

Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.

Guardia Nacional, El

(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)

Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.

A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.

Gran Enciclopèdia Catalana

(Catalunya, 1968)

Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.

La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d’actualització.

Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (1971-89), per Jesús Giralt i Radigales (1989-2011) i a partir de llavors per un equip d’actualització permanent.

Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d’aquesta obra, que d’ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada.

Gramalla, La

(Barcelona, 14 maig 1870 – 10 setembre 1870)

Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l’entitat Jove Catalunya.

Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat.

Fou dirigida per Francesc P. Briz i Francesc Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà.

Gralla, La

(Granollers, Vallès Oriental, 1 maig 1921 – 10 gener 1937)

Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777.

Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d’escriptors locals.

L’any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià “El periodisme a Granollers”.

D’orientació catalanista, la seva informació era d’abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae

(Catalunya, 1960)

Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.

Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.

Glosari

(Catalunya, 1906 – 1921)

Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.

L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.

Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.