(Barcelona, juliol 1980 – març 1991)
Revista mensual en català. Agafà el testimoni de la revista homònima (1926-33) per un equip encapçalat per Joan Senent i Josa. Foren publicats 73 números.
Fou una plataforma que permetia als científics catalans informar en el seu idioma de les seves recerques i difondre els avenços científics.
(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)
Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.
Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.
D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.
Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.
(València, gener 1964 – )
Publicació setmanal de butxaca, escrit en castellà amb alguns continguts en català. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l’actualitat cultural i d’espectacles del País Valencià.
A diferència d’altres cartelleres, s’ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema, teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l’humor.
Des del 1980 José Vanaclocha n’és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars.
(Catalunya, 1909)
Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.
Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.
El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.
(Palma de Mallorca, abril 1873 – gener 1874)
Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa.
Tenia la redacció a la societat de socors mutus L’Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo”.
De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli.
(Perpinyà, 1820)
Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà.
Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.
(València, 1539)
Poema d’Ausiàs Marc. En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada de Càntica espiritual, que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes.
És una llarga oració, composta de 224 versos sense rima, on el poeta s’adreça a Déu en segona persona i li expressa les seves temors i la tebiesa de la seva fe i li suplica apassionadament que li transmeti el seu amor.
L’accent sincer, la rigor de la construcció i fins i tot la força del pensament i de l’expressió en fan una de les obres cabdals de la poesia catalana.
(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)
Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).
(Illes Balears, 1966)
Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà en quatre volums. Publicat per l’editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll.
Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues.
És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món.
(País Valencià, 1902)
Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez.
L’argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l’albufera valenciana de finals del segle XIX, condicionada per l’hostilitat intrínseca de la naturalesa.
Dades dels Països Catalans 