Arxiu de la categoria: Política

Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa -1931-

6 Respostes

(Illes Balears, juliol 1931)

Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.

Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.

Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.

Estatut d’Autonomia de les Illes Balears -1983-

3 Respostes

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.

Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.

Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana -1982-

8 Respostes

(País Valencià, 10 juliol 1982 – )

Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78).

Però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l’actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).

Esquerra Valenciana

4 Respostes

(València, 26 juliol 1934 – 1937)

Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.

Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.

A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.

Esquerra Republicana del País Valencià

3 Respostes

(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)

Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l’autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radical-socialistes i partidaris d’Azaña.

El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s’acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l’agrupació s’integrà l’any següent dins Esquerra Valenciana.

Esquerra Republicana Balear

8 Respostes

(Illes Balears, abril 1934 – 1938)

Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.

Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.

Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).

Esquerra Catalana dels Treballadors

4 Respostes

(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)

(ECT)  Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.

Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.

Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.

Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.

Eivissa i Formentera, Consell Insular d’

3 Respostes

(Illes Balears, 1983 – )

Unitat administrativa de les Illes Balears. Comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.

Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses.

Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic.

Aquestes illes s’articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven.

A partir del 2007 es dividiren en dos: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.

Dreta Regional Valenciana

12 Respostes

(València, 1930 – 1933)

(DRV)  Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.

El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.

El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.

Deixonne, llei

Deixa un comentari

(França, 11 gener 1951)

Llei de la República Francesa, per afavorir l’estudi de les llengües i els dialectes locals.

Al Rosselló foren creats diversos cursos de català als liceus i als col·legis d’ensenyament secundari. Igualment a les universitats (en particular a la de Montpeller). Tanmateix, no ha donat cap aplicació a l’escola primària.

El 1966 fou millorada quant a l’ensenyament superior, i el 1970, quant al secundari.